Resultats de la cerca

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Soci del Club Ciclista Tarragona des del 1968, fou responsable del planter, director esportiu i vicepresident Dirigí el comitè de ciclisme infantil de la delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme FCC Rebé la medalla d’or de la FCC

Fou professional entre el 1930 i el 1944 El 1934 fitxà per la Unió Esportiva de Sants i el 1935 disputà el Tour de França amb la selecció espanyola El 1936 corregué per la Penya William Tarín de Tarragona i competí en el Mundial Després de la Guerra Civil formà part de l’equip del FC Barcelona El 1943 guanyà el Gran Premi de Bilbao i acabà tercer a la Volta a Catalunya Fou cinc cops campió d’Andalusia Posteriorment es dedicà al ciclisme de pista 1944-47 i es retirà Formà part de la directiva del Club Ciclista Tarragona 1957-60

S’inicià al Club Ciclista Tarragona i assolí la categoria d’independent professional amb el CC Sant Andreu Fou campió provincial contrarellotge en la cursa Tarragona-Roda de Berà-Tarragona i disputà la Volta a Catalunya del 1952 És el soci número 1 del CC Tarragona

Fou president del Club Ciclista Tarragona 1963-76 Sota el seu mandat, el club organitzà diverses curses prèvies als Jocs Olímpics de Tòquio 1964, dins la Setmana de la Joventut El 1965 creà el premi San Fernando i el Trofeu Boscos per a categoria juvenil També creà el Trofeu Ciutat de Tarragona, el Trofeu Magrinyà i el Gran Premi Santa Tecla, i mantingué la disputa del Trofeu Cases Comercials Reforçà l’equip de competició

Competí en l’àmbit amateur fins el 1957 amb el Club Ciclista Tarragona El 1980 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Infantils d’Olot, entitat que presidí 1982-2006 Divulgà el ciclisme entre els menors i formà talents com els medallistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo El 1992 rebé el premi de mèrit del ciclisme català per la seva collaboració en els Jocs Olímpics de Barcelona, i poc després rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Ciclisme La Generalitat de Catalunya li atorgà la medalla de l’Esport Català 2004

Com a amateur fou dos cops campió provincial de Tarragona de pista 1980, 1982 i una de carretera 1982, i guanyà la Cursa del Llobregat 1985 i la Villa-rreal-Teruel Fou professional amb els equips Colchón CR 1987, Helios CR 1988 i Puertas Mavisa 1989 Disputà la Vuelta a Espanya 1988

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya S’inicià al Club Ciclista El Pedal i fou campió provincial de Tarragona 1906 El 1908 participà en la primera edició de la Volta a Tarragona Fou professional 1909-11 i guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i dues de les seves etapes A partir del 1939 dirigí la Volta a Catalunya, i, el 1940, la primera volta d’equips de nacions Creà l’equip Galindo a Barcelona El 1970, amb motiu de les bodes d’or de la Volta a Catalunya, rebé un homenatge pòstum al final de la primera etapa

El 1947 fou un dels fundadors de la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms i en fou nomenat vicepresident Organitzà carreres, fou àrbitre i impulsà els equips ciclistes de l’entitat, el Derbi i el Cife A partir del 1986 dirigí la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona i, al mateix temps, accedí a la presidència de la secció ciclista del Reus Ploms El 2003 rebé el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la promoció del ciclisme català i el 2011, la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial del 1987 per…