Resultats de la cerca

Fou membre del Club Ciclista Vila-seca i el Club Ciclista Tarragona Com a juvenil fou campió d’Espanya de persecució 1978 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1980 i el Gran Premi Inauguració 1983, tots dos de carretera Fou professional durant tres temporades amb els equips Teka, Kelme i CR Es retirà el 1986

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

Organitzada per la Unió Ciclista Terrassa des del 1911, tingué caràcter local durant algunes temporades En diverses èpoques prengué els noms de Trofeu Matchless i Trofeu Emilio Martí A partir del 1961 la prova fou organitzada per la Penya Ciclista Nicky’s, adquirí la categoria juvenil i fou puntuable per a la Copa d’Espanya Des del 2003 prengué el nom de Memorial Calmaestra

El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme 2002-07 Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

El 1986 competí en ciclisme de carretera amb l’equip Cirsa Tres temporades més tard debutà com a corredor de bicicleta tot terreny amb la Penya Ciclista Nicky’s El 1991 fou campió de Catalunya i guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya de BTT Deixà la competició el 1995 per dedicar-se als esports d’aventura El 1998 fou campió del món de raids d’esports d’aventura i posteriorment s’integrà en l’Extrem Team, equip guanyador de la Copa del Món d’aquesta especialitat 2000, 2001 Juntament amb la seva companya d’equip, Mònica Aguilera, és autor del llibre Raids, la aventura del…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

S’inicià amb el Club BMX Les Arenes L’any 1999 fitxà pel Team Foes i, un parell de temporades després, per l’Orange Espanya, amb el qual es proclamà subcampió d’Espanya de descens 2002 El 2003, a les files del Cortina Bikes, fou segon al Campionat de Catalunya i, l’any següent, guanyà el Gran Premi Marzocchi i una màniga de l’Obert d’Espanya de l’especialitat Entre el 2005 i el 2011 competí pel Vallnord-Commençal L’any 2008 guanyà el Campionat de Catalunya de 4-cros i fou segon al descens de Madeira El 2010 fou segon a l’Obert d’Espanya de descens

Guanyador de la cursa de la Unió Velocipèdica Espanyola 1931, romangué en el ciclisme professional del 1932 al 1942 El 1932 guanyà el Circuit del Penedès, fou segon al Trofeu Masferrer i participà en el Campionat del Món de ciclisme Tres temporades després fou el guanyador del Gran Premi de Sant Martí de Provençals L’any següent, amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la clàssica Tarragona-Madrid i una cursa a l’americana de Perpinyà Destacà també en ciclocròs Els anys 1940 i 1941 s’imposà en la Cursa de Gràcia i obtingué una etapa del Circuit del Nord i una tercera posició a…