Resultats de la cerca

Criat a Sud-àfrica, el 2007 començà la seva trajectòria com a ciclista professional, amb nacionalitat kenyana, en l’equip Konica-Minolta, i el 2008 es nacionalitzà britànic Competí successivament amb els equips Barloworld 2008-09 i, des del 2010, amb el ProCycling Entre altres títols, fou primer al Tour de Maurici 2006, al Giro del Cap Challenge 2 2009, vencedor d’una etapa de la Vuelta a España 2011, d’una etapa del Tour de França 2012, medalla de bronze a la contra rellotge dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, vencedor al Tour de Roumandie 2013, 2014,…

Professional entre els anys 1977 i 1981, debutà amb l’equip del Novostil i aconseguí la tercera posició al Campionat d’Espanya El 1978 s’incorporà al Transmallorca i el 1980, a l’equip Kelme, amb el qual participà en el Tour de França i guanyà el Trofeu Eloa El 1981 participà novament al Tour de França i fou segon a la Vuelta a los Valles Mineros

Professional des del 2003, ha format part dels equips ONCE-EROSKI 2003, Liberty Seguros - Würth 2004-2006, Discovery Channel 2007 i Team Astaná 2008 Destaca com a escalador, i dins del seu palmarès sobresurten la Setmana Catalana 2005, la cursa París-Niça 2007 i 2010, la Vuelta a Castilla y León 2007, 2008 i 2010, el Tour 2007, 2009, la Volta al País Basc 2008 i 2009, el Giro d’Itàlia 2008 i la Volta a Espanya 2008, 2012 i 2014 El 2007 i el 2008 rebé el Veló d’Or de la premsa especialitzada en ciclisme El 6 de febrer de 2012 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu dictà sentència…

S’inicià en el diari Dicen el 1979 Cobrí el Campionat del Món 1980 i la Vuelta a Espanya 1982 El 1988 ingressà al diari Sport El 1989 cobrí el seu primer Tour de França i el 2010 arribà a les 22 edicions Des del 1996 fou enviat especial al Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Campionat del Món Cobrí també les informacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996

Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999

Professional des del 1985 i dues vegades consecutives campió del món 1991 i 1992, ja havia estat tercer classificat el 1990 En el Tour de França fou tercer els anys 1990 i 1992, i segon a l’edició del 1991 Ha guanyat diverses curses per etapes la volta a Romania, la volta a Trentino 1990, etc i proves classificatòries com la Milà-San Remo 1990, o la Clàssica de Sant Sebastià 1991, com també nombroses etapes del Giro d’Itàlia guanyador el 1990 i del Tour de França

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la…