Resultats de la cerca

Sota la iniciativa de l’escola Trialsport, inclou deu categories, tres de les quals obertes En el seu palmarès destaquen Gerard Aguilar, amb tres triomfs finals 2006, 2008, 2010, i Eduard Planas, amb dos 2005, 2009

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…

Guanyà tres vegades el Tour de França 1986, 1989 i 1990 i dues vegades el Campionat del Món 1983 i 1989

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí el 1959,…

Hi participen només tres corredors, i hom cronometra els darrers 200 m on sovint s’atenyen velocitats de 60 a 65 km/h Les proves de velocitat es fan en bicicletes especials, sense fre i molt lleugeres

Fou tres cops campió mundial de ciclisme en carretera 1927, 1930, 1932, cinc vegades guanyador de la volta a Itàlia 1925, 1927, 1928, 1929, 1933 i quatre vegades guanyador de la volta a Llombardia 1925, 1926, 1927, 1931

Les tres primeres edicions, sota l’organització de la Federació Catalana de Ciclisme, foren en territori català amb sortida sempre des de Terrassa i final a Tàrrega, Roses i Roda de Berà Posteriorment, es disputaren quatre edicions més entre Mallorca i Menorca

S’inicià al Bicisprint de Sabadell i posteriorment defensà l’ITM Racing Fou campiona de l’Obert d’Espanya de descens 2005, 2006, dues vegades campiona de Catalunya 2006, 2009 i subcampiona al Campionat d’Espanya 2007, 2009 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2005-06

Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als Critèrium d’Àvila…

Entre el 1981 i el 1985 guanyà dos trofeus Generalitat, tres Campionats de Catalunya i obtingué dos subcampionats d’Espanya Participà també en el Campionat d’Europa de bicicròs que se celebrà a Palau-solità i Plegamans 1985, en què arribà a les semifinals El 2009 es proclamà campió de Catalunya de veterans