Resultats de la cerca

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

Fundat l’any 2006 per Jordi Calsina i Daniel Abril, nasqué amb l’objectiu de gestionar el circuit ciclista popular Open Natura El circuit, actiu des del 2003 i consistent en vuit proves no competitives arreu de Catalunya, reunia una mitjana de 800 participants El 2010 incorporà una prova nocturna i des del 2011 el circuit adoptà el nom d’Open BTT Tour Tenia uns 1500 socis 2011

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán

Sota la fórmula de sis dies, la primera edició esdevingué la primera prova de pista celebrada a l’Estat espanyol Rebé el nom de Gran Premi Freixenet i es competí en diverses proves d’americana de 80 km en dies consecutius entre vuit equips de dos ciclistes Miquel Poblet, Jordi Clarós i Guillem Timoner, prengueren part en l’edició inaugural, que guanyaren els holandesos Cor Bakker i Henk Lakeman La segona edició es disputà al setembre de l’any següent entre dotze parelles, i el triomf fou per la parella formada per Miquel Poblet i l’italià Ferdinando Teruzzi

Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el…

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la competició el…

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…