Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Funiu Shan
Serralada
Serralada de la Xina, al sheng de Henan.
Forma part dels últims contraforts tibetans és limitada al sud per la vall del riu Bai He L’altitud màxima és de 1 560
Daxue
Serralada
Muntanyes de la Xina que s’estenen de NW a SE al sheng de Sichuan, a l’oest de Chengdu.
Culminen al Gongga shan 7 556 m
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Catai
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda la Xina a Europa des de la meitat del sXII, per extensió del nom aplicat a la Xina septentrional sota el domini dels khitans
.
Žoṇgar Alatauj
Serralada
Serralada de l’oblast’ de Taldy-Kurgan (Kazakhstan), a la frontera amb la Xina.
Indokina
Geografia històrica
Nom històric francès de la colònia francesa a la península d’Indoxina.
Manxukuo
Geografia històrica
Estat fundat pels japonesos a Manxúria, amb capital a Mukden, que fou, de fet, un protectorat nipó.
Constituït el 1931, després de la conquesta japonesa de Manxúria, hi fou proclamada una república, al capdavant de la qual fou posat Pu Yi, descendent de la família imperial xinesa, el qual es féu proclamar emperador el 1934 Aquest estat desaparegué el 1945
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m