Resultats de la cerca

Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo

Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova

Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…

Membre del Baló Club Mediterrani, és pilot d’aerostació des del 1978 El 1980 viatjà en globus per Àfrica durant onze mesos, acompanyat de Jaume Llansana i Joan Comellas El 1983 fundà, juntament amb Carles Lladó, l’empresa de globus Ultramagic Guanyà cinc Campionats d’Espanya d’aerostació, fou segon en els Jocs Aeris Mundials 2001 i tres vegades campió del Winter Chateau d’Oix, a Suïssa Ha volat pel Alps, els Andes, el Pol Nord, el continent africà, els Estats Units, el Canadà, el Japó, l’Índia i nombrosos països europeus El 2010 sobrevolà l’Aconcagua, volant a més de 9000 m d’…

Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…

És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté…

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…

Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però fou obligat a…