Resultats de la cerca

Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull

És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera

Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…

Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al corregiment de Vic,…