Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
ducat d’Alamània
Geografia històrica
Ducat format pel territori ocupat pels alamans sota la sobirania franca del s VI.
Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Helvècia
Geografia històrica
Nom de l’antiga regió habitada pels helvecis, que ocupava l’actual Suïssa nord-occidental, entre les muntanyes del Jura, el llac de Ginebra i el Rin.
Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís
Grand Saint-Bernard
Sector italià del port de muntanya de Grand Saint-Bernard
© MPG
Pas
Port de muntanya dels Alps Penins, situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia (2.477 m).
Comunica el Valais amb la vall d’Aosta