Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
el Portitxol
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100700.jpg)
El Portitxol, a l’Escala
© Fototeca.cat
Cala
Cala del municipi de l’Escala (Alt Empordà), al S de Sant Martí d’Empúries, prop de les ruïnes d’Empúries.
es Portaló
Cala
Cala de la península del cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà), a ponent de la cala Culip, davant la qual hi ha l’illot des Portaló
.
cala Riells
![](/sites/default/files/media/FOTO/L_Escala_riells.jpg)
Vista de la platja de Riells
© CIC-Moià
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme de l’Escala (Alt Empordà), situada al S de la badia de Roses i del nucli antic de la vila, a l’extrem N del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial i turístic amb un important port esportiu i de pesca
cala Fornells
![](/sites/default/files/media/FOTO/A079161.jpg)
Penya-segat a la cala Fornells del Port de la Selva
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la península del cap de Creus, al terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre la punta Blanca, a l’E, i la punta Fornells
, a l’W.
cala de Culip
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100640.jpg)
Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
Cipangu
Geografia històrica
Nom donat per Marco Polo a una illa de l’arxipèlag japonès i amb el qual fou conegut el Japó a Occident.
cala Conca
Cala
Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués (Alt Empordà).
cala Cativa
Cala
Cala de la península del cap de Creus, al terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre el cap Mitjà i la punta Fornells.
comtat d’Empúries
![](/sites/default/files/media/FOTO/Empúries_comtat.jpg)
Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius