Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
estret de Collegats
© Fototeca.cat
Congost
Congost d’uns 5 km de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant, que formen part de les serralades interiors dels Prepirineus, que separa el Pallars Sobirà del Pallars Jussà.
Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets el forat dels Cornuts, al barranc de l’Infern, i, gairebé a la sortida, el barranc de Sant Pere, de tal manera que ha estat defugit pels camins fins al segle XVIII Actualment el travessa la carretera en desús de Tremp a Sort A l’entrada, al límit meridional del Pallars Sobirà, hi fou fundat el monestir de Gerri origen de l’actual vila de Gerri de la Sal, i a la sortida, aigua amunt de la Pobla de Segur, el de Sant Pere de les Maleses
Congo Francès
Geografia històrica
Antiga denominació, vigent des del 1897 fins al 1910, de l’Àfrica Equatorial Francesa.
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge
gorges de l’Oudingueur
Congost
Jaciment arqueològic
Indret d’interès historicoarqueològic de la regió de Borkou-Ennedi-Tibesti (Txad).
Baguirmi
Geografia històrica
Antic soldanat musulmà del Sudan central, que actualment forma part de la secció sud-oest de la República del Txad, al sud de Kanem i a l’est del llac Txad i del riu Chari.
Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una dinastia Malo 1546-…
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville