Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
baronia de Talandi
Geografia històrica
Territori a la Grècia catalana fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d’Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditsa.
Sofene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Àsia Menor, al S d’Armènia, entre el Tigris i l’Eufrates, el mont Taure i l’Antitaure.
Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins
comtat de Salona
Geografia històrica
Territori a Grècia —prop del mont Parnàs—, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat (l’antiga Amphyssa) i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
el Pont
Geografia històrica
Antiga regió de la Turquia asiàtica del NE que originàriament corresponia a la part de la Capadòcia que donava al Pontus Euxinus (mar Negra) i s’estenia fins al Caucas.
Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí una colònia…
Petra
Geografia històrica
Baronia creada a Grècia durant el domini català, a la Beòcia.
En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini
imperi Otomà

Mapa de l’imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Migdònia
Geografia històrica
Regió de Macedònia situada al N de la península calcídica, entre els cursos inferiors dels rius Axiós i Strymōn.
Tingué la capital a Terma, dita posteriorment Tessalònica Hom ha cregut, pel fet d’existir altres poblacions homònimes a l’Àsia Menor, que els migdonis, habitants de la regió, emigraren vers l’Orient en una època molt antiga
Armènia Menor
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’oest de l’Eufrates, que fou convertida per Vespasià en província romana.