Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Samni
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia, situada entre els Apenins centrals i meridionals, que fou habitada pels samnites.
Comprenia la Campània i part de les actuals regions de Pulla, Basilicata, les Marques i els Abruços Entre les poblacions principals hi havia Bovianum i Abellino actual Avellino
principat de Tàrent
Geografia històrica
Territori feudal italià centrat en la ciutat de Tàrent, que fou conquerida el 1063 als bizantins pels normands de Robert d’Hauteville, dit Guiscardo, duc de Pulla i Calàbria.
Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el domini dels…
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Valèria
Geografia històrica
Antiga província romana compresa durant el Baix Imperi (s IV) a la diòcesi de Roma, entre el Picè, l’Úmbria i la Campània.
El nom derivava de la via Valeria , que unia Tibur a la Màrsica