Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
ducat de Saxònia-Lauenburg
Geografia històrica
Territori alemany, dit també ducat de la Baixa Saxònia, format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Joan I (mort el 1285), fill gran del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània, la qual hi regnà fins el 1689, que passà al duc de Brunsvic-Lüneburg-Zelle, i el 1702 a l’electorat de Hannover, el 1815 a Dinamarca i el 1864 a Prússia.
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…
República Democràtica d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector oriental d’Alemanya, a l’est de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Berlín Oriental
Geografia històrica
Antic sector oriental de la ciutat de Berlín que constituí un bezirk
de la RD Alemanya, de la qual fou la capital fins el 1990.
Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos sectors de Berlín es…
Berlín Occidental
Geografia històrica
Antic sector occidental de la ciutat de Berlín que constituí un land de la RF d’Alemanya del 1949 al 1990.
Tenia una superfície de 480 km 2 i una població 1986 d’1879200 h L’economia del Berlín Occidental en finir la Segona Guerra Mundial es trobava totalment desballestada i la capacitat productora era, l’any 1945, gairebé només el 25% de la del 1936 Entre els anys 1945 i 1950 s’inicià la recuperació el 1950 hom aprovà el primer conjunt de mesures econòmiques destinades a fer de la ciutat un “aparador de l’abundància capitalista” Entre el 1950 i el 1968 foren aprovades quatre reformes 1950, 1958, 1962, 1968 sobre la base de l’ajuda directa rebuda del govern federal 50800 milions de marcs del 1951…
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria