Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Venda
Geografia històrica
Bantustan de la República de Sud-àfrica, vigent des del 1973 fins a la fi de l’apartheid (1991).
Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava al S pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la…
Transkei
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica.
Amb una extensió de 41 002 km 2 i uns 2,5 milions d’habitants a la meitat dels anys vuitanta, limitava al N amb Lesotho, a l’E amb l’oceà Índic i amb la República de Sud-àfrica hi havia dos enclavaments al N La capital era Umtata Fou el primer bantustan a constituir-se a partir de l’aprovació de la llei de promoció de l’autogovern bantú 1959 La independència del Transkei, proclamada el 1963, no fou mai reconeguda per cap estat, llevat de Sud-àfrica, ni per cap organització internacional, per tal com hauria comportat el reconeixement de l' apartheid a la República de Sud-àfrica Amb el…
Valèria
Geografia històrica
Antiga província romana compresa durant el Baix Imperi (s IV) a la diòcesi de Roma, entre el Picè, l’Úmbria i la Campània.
El nom derivava de la via Valeria , que unia Tibur a la Màrsica
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…
Àfrica Oriental Italiana
Geografia històrica
Denominació amb la qual eren indicats, després de la conquesta italiana d’Abissínia, els territoris d’Eritrea, de la Somàlia Italiana i d’Abissínia reunits (1936-47).