Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bisbat de Constança
Geografia històrica
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al s XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del s XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton Aziru signà…
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
comtat de Mont Pelegrí
Geografia històrica
Territori feudal llatí, amb capital a Tortosa de Síria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
comtat de Namur
Geografia històrica
Feu imperial el centre del qual fou la ciutat de Namur i el primer titular el comte Berenguer I, gendre de l’emperador Lotari I.
El 1429 Joan de Namur vengué el feu a Felip III de Borgonya, i el comtat restà integrat dins els estats borgonyons
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”