Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Armènia Major
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’est de l’Eufrates, el nucli de la qual fou el regne fundat per Artàxies el 189 aC, a la vall de l’Araxes.
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega