Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Tekrur
Geografia històrica
Antic regne negre format al territori del baix Senegal.
Al segle X s’hagué de sotmetre a l’imperi de Ghana fins que passà a formar part de l’almoràvit segles XI-XII, època en què la seva població fou islamitzada Al començament del segle XIX el membre de la tribu tekrur Usmanu dan Fodio aconseguí la creació de l’imperi de Sokoto
Senegàmbia
Geografia històrica
Confederació dels estats del Senegal i de Gàmbia, acordada pel tractat de Dakar (1981) i vigent del 1982 al 1989.
Institucionalment comprenia un parlament confederal, un consell de ministres, un vicepresident i un president La confederació pretenia aconseguir la unió econòmica i monetària d’ambdós estats membres, la integració de les forces armades, la coordinació en les relacions exteriors i en el camp de les comunicacions, bé que cadascun dels estats mantenia la independència i la sobirania Els desacords sobre les atribucions de cadascun d’ambdós estats en els òrgans de govern de la confederació en precipitaren la dissolució
Àfrica Occidental Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1895 al 1958, els territoris francesos del Senegal, de Mauritània, del Sudan, de l’Alt Volta (actual Burkina Faso), del Níger, de la Guinea, de la Costa d’Ivori i de Dahomey (actual Benín).
La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència
Casamance
Geografia històrica
Antiga regió del Senegal, dividida el 1984 en les regions de Ziguinchor i de Kolda.
La capital fou Ziguinchor
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…
vescomtat de la Guàrdia
Geografia històrica
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona —de manera molt efímera— a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…