Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Djado
Geografia històrica
Antiga ciutat fortificada, avui abandonada, del departament d’Agadèz (Níger).
Songhai
Geografia històrica
Regne musulmà sorgit a les ribes del curs mitjà del Níger al començament del s XV.
El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc
Àfrica Occidental Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1895 al 1958, els territoris francesos del Senegal, de Mauritània, del Sudan, de l’Alt Volta (actual Burkina Faso), del Níger, de la Guinea, de la Costa d’Ivori i de Dahomey (actual Benín).
La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i…
vescomtat de la Guàrdia
Geografia històrica
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona —de manera molt efímera— a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada, que…