Resultats de la cerca

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…

Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho…

El primer vescomte conegut és Udalard Bernat 1079 El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas

A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill…

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…

El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne