Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
comtat de Pallars
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge