Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari…
comtat de Pallars
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge