Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Armènia Major
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’est de l’Eufrates, el nucli de la qual fou el regne fundat per Artàxies el 189 aC, a la vall de l’Araxes.
Argyll
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia vora el canal del Nord, que tenia per capital Lochgilphead.
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
Dalriada
Geografia històrica
Regne escot situat a l’actual Escòcia durant l’alta edat mitjana.
Fou originat per dos petits regnes del nord-est d’Irlanda, d’on emigraren a Argyll alguns grups d’escots dirigits per Fergus Mor al segle V Després de lluitar contra angles, pictes i bretons, el regne s’imposà vers el 843 per la fusió de pictes i escots i originà el regne d’Alba i, més tard, d’Escòcia
comtat de Buchan
Geografia històrica
Antic territori de l’est d’Escòcia, part de l’actual Aberdeenshire, que s’estén del riu Ythan al Deveron, un dels set antics mormaorships escocesos.
Convertit en comtat, al segle XIII fou regit pels Comyn, els quals, en lluita contra els Bruce, el perderen aleshores fou concedit ~ 1382 a Alexandre, dit el Llop de Badenoch El regent, duc d’Albany, l’atorgà al seu fill John Stewart, mort sense fills El 1469 fou de nou concedit a James Stewart Passà als seus descendents, i, per successió femenina, als Douglas 1580 i als Erskine 1617