Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Argyll
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia vora el canal del Nord, que tenia per capital Lochgilphead.
Dalriada
Geografia històrica
Regne escot situat a l’actual Escòcia durant l’alta edat mitjana.
Fou originat per dos petits regnes del nord-est d’Irlanda, d’on emigraren a Argyll alguns grups d’escots dirigits per Fergus Mor al segle V Després de lluitar contra angles, pictes i bretons, el regne s’imposà vers el 843 per la fusió de pictes i escots i originà el regne d’Alba i, més tard, d’Escòcia
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
comtat de Buchan
Geografia històrica
Antic territori de l’est d’Escòcia, part de l’actual Aberdeenshire, que s’estén del riu Ythan al Deveron, un dels set antics mormaorships escocesos.
Convertit en comtat, al segle XIII fou regit pels Comyn, els quals, en lluita contra els Bruce, el perderen aleshores fou concedit ~ 1382 a Alexandre, dit el Llop de Badenoch El regent, duc d’Albany, l’atorgà al seu fill John Stewart, mort sense fills El 1469 fou de nou concedit a James Stewart Passà als seus descendents, i, per successió femenina, als Douglas 1580 i als Erskine 1617