Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
Zona del Canal de Panamà
Geografia històrica
Antic territori no incorporat dels Estats Units d’Amèrica, situat a banda i banda del canal de Panamà, amb un total de 1676,3 km2 (comptant-hi 712 km2 d’aigües internes, de les quals 423 del llac Gatun).
L’activitat del Canal ocupava la població del territori, així com una part important de treballadors de l’estat de Panamà, l’economia del qual en depenia estretament Cedida als EUA pel tractat Hay-Bunan-Varilla 1903, amb la naixent República de Panamà, pertangué als EUA fins el 1979 i era administrada per un governador Aquell any es firmà un tractat entre Panamà i els EUA, i el Canal i la zona adjacent passaren a ésser administrats conjuntament per ambdós països fins el 1999, quan els EUA abandonaren el territori
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
ducat d’Alamània
Geografia històrica
Ducat format pel territori ocupat pels alamans sota la sobirania franca del s VI.
Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Helvècia
Geografia històrica
Nom de l’antiga regió habitada pels helvecis, que ocupava l’actual Suïssa nord-occidental, entre les muntanyes del Jura, el llac de Ginebra i el Rin.
Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís
República de la Gran Colòmbia
Geografia històrica
Confederació integrada pels actuals estats de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà.
Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia