Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
Còlquida
Geografia històrica
Antiga regió de Caucàsia, compresa entre els contraforts meridionals del Caucas i la mar Negra i regada pel Fasis (actual Rioni, a Geòrgia).
Fou important per les seves riqueses fusta, lli, metalls preciosos i pel fet que la mitologia grega situés en aquesta regió l’episodi del velló d’or
Congo Francès
Geografia històrica
Antiga denominació, vigent des del 1897 fins al 1910, de l’Àfrica Equatorial Francesa.
Íngria
Geografia històrica
Regió històrica de la República de Carèlia, Rússia, al S del golf de Finlàndia i el llac Ladoga.
Poblada per finesos, la regió fou colonitzada per Novgorod segles XIII-XV, annexada pels suecs tractat de Stolbolva, 1617 i definitivament incorporada a Rússia pel tractat de Nystad 1721
Baguirmi
Geografia històrica
Antic soldanat musulmà del Sudan central, que actualment forma part de la secció sud-oest de la República del Txad, al sud de Kanem i a l’est del llac Txad i del riu Chari.
Té una superfície de prop de 90 000 km 2 , la major part composta per grans planures argiloses o argillosorrenques Hom hi pot distingir una zona palustre, una zona d’estepes i una zona de sabanes Són notables els massissos d’Abou Tafan entre 1 500 i 1 600 m Els baguirmi consititueixen una ètnia a part El centre principal de població és Massénya Des d’abans del s XVI era habitat per diverses tribus nègrides, entre les quals sobresortia la dels bulales Aquesta i d’altres, però, foren desplaçades, cap al 1 500, pel Kenga Berni-Bessé, el qual s’installà a Massénya i fundà una dinastia Malo 1546-…
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
Àfrica Equatorial Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1910 al 1958, els territoris francesos del Gabon, del Congo Mitjà, de l’Ubangi-Xari i del Txad.
La capital fou Brazzaville