Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
Västergötland
Geografia històrica
Regió històrica de Suècia, estesa entre els llacs Väner i Vätter i l’estret de Kattegat.
Comprèn part dels läner de Göteborg-Bohus, Älvsborg i Skaraborg
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
ducat d’Alamània
Geografia històrica
Ducat format pel territori ocupat pels alamans sota la sobirania franca del s VI.
Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Helvècia
Geografia històrica
Nom de l’antiga regió habitada pels helvecis, que ocupava l’actual Suïssa nord-occidental, entre les muntanyes del Jura, el llac de Ginebra i el Rin.
Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís
Götaland
Geografia històrica
Regió geograficohistòrica de la Suècia meridional, la més fèrtil i la de més rendiment del país, amb una intensa vida agrícola i comercial.
La ciutat principal és Göteborg