Resultats de la cerca

Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental

Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Del 1104 al 1200 fou vassall del rei d’Anglaterra El 1118 passà als comtes de Montfort-l’Amaury, i el 1198 Amalric III el cedí al Felip II de França, el qual, el 1200, retornà el vassallatge del comtat a França Felip IV el cedí 1307 al seu germà Lluís, comte d’Étampes i de Gien, el fill del qual, Felip, esdevingué rei de Navarra Felip III de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana II i inicià la dinastia dels Évreux a Navarra El rei Carles III de Navarra el cedí 1404 al rei de França Del 1569 al 1584 el posseí Francesc de França, duc d’Alençon, germà del rei Carles IX, i el 1642 Lluís…

També fou anomenat vegueria de Montsoriu , sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat

Fou incorporat a la corona 1532 i erigit en ducat paria per Lluís II de Borbó 1539, que fou l’origen dels Borbó-Montpensier El domini i el títol passaren per matrimoni als Orleans, i els seus membres més importants foren Anna Maria Lluïsa d’Orleans i Antoni Maria Felip d’Orleans

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al corregiment de Vic,…

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria