Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
comtat de Beaufort
Geografia històrica
Feu francès, a l’Anjou, donat (1200) pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra a la seva muller Elisabet, comtessa d’Angulema.
El 1461 fou donat a Renat d’Anjou, rei de Nàpols, i fou definitivament incorporat a la corona francesa el 1559
Armòrica
Geografia històrica
Nom amb què fou coneguda la regió nord-occidental de França, entre el Sena i el Loira, a les èpoques celta, gal·loromana i franca.
Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
Índia Francesa
Geografia històrica
Nom donat al conjunt de colònies franceses a l’Índia (1664-1954): Pondicherry, Kārikāl, Chandannagar, Māhe i Yanam.
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
comtat de Dunois
Geografia històrica
Territori feudal francès ja existent al segle X sobre el pagus del mateix nom.
Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I