Resultats de la cerca

Institucionalment comprenia un parlament confederal, un consell de ministres, un vicepresident i un president La confederació pretenia aconseguir la unió econòmica i monetària d’ambdós estats membres, la integració de les forces armades, la coordinació en les relacions exteriors i en el camp de les comunicacions, bé que cadascun dels estats mantenia la independència i la sobirania Els desacords sobre les atribucions de cadascun d’ambdós estats en els òrgans de govern de la confederació en precipitaren la dissolució

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria

Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536

El 1461 fou donat a Renat d’Anjou, rei de Nàpols, i fou definitivament incorporat a la corona francesa el 1559

Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental

El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…

Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Del 1104 al 1200 fou vassall del rei d’Anglaterra El 1118 passà als comtes de Montfort-l’Amaury, i el 1198 Amalric III el cedí al Felip II de França, el qual, el 1200, retornà el vassallatge del comtat a França Felip IV el cedí 1307 al seu germà Lluís, comte d’Étampes i de Gien, el fill del qual, Felip, esdevingué rei de Navarra Felip III de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana II i inicià la dinastia dels Évreux a Navarra El rei Carles III de Navarra el cedí 1404 al rei de França Del 1569 al 1584 el posseí Francesc de França, duc d’Alençon, germà del rei Carles IX, i el 1642 Lluís…