Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
baronia de Castellnou de Montsec
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que a la fi del s XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cartellà
), els quals el 1681 la vengueren als Portolà.
Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau cognomenats de Portolà Fou reconeguda com a títol del regne el 1801
Irian Jaya
Geografia històrica
Nom que rebé del 1963 al 2002 Papuàsia, que passà de província a territori autònom d’Indonèsia.
baronia d’Arbeca
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Arbeca, que el 1106 ja pertanyia als Tarroja.
Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
baronia de Gelida
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.
Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan s XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon
comtat de Bentheim
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi Romanogermànic pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia.
Fou regit per la família dels Rheineck, i passà 1195 a una branca dels comtes d’Holanda, que s’extingí el 1421 amb Bernat I el comtat passà al seu besnebot Ebergui I de Götterswick
baronia de Font-rúbia
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
baronia de Corbera
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el terme de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), posseïda per la família Corbera.
A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual 1796 passà als de Ramon
baronia de la Granadella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (s XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina