Resultats de la cerca

Mercat agrícola cotó i blat i centre comercial Indústries alimentàries i d’artesania

Situada al NW de Yokohama, fou creada els anys quaranta per la unió de Kami-mizo i Ono

Port de pesca i centre miner del carbó al NW de l’illa, a la badia de Shimabara Indústria siderúrgica, tèxtil i ceràmica

Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país

És centre industrial tèxtil, maquinària, aparells elèctrics, refineries de petroli i portuari port complementari del d’Osaka Mausoleu Nintoku s V de 35 m d’altura, voltat d’un triple fossat defensiu

Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan

Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig

Situada a l’W d’Izmit, forma part de la seva àrea metropolitana Indústria química

És situada a la falda meridional del Taure 940 m, al nord de la frontera amb Síria i a l’oest del riu Eufrates És l’antiga Aintab Prop de la ciutat són explotats jaciments de fosfats

El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia