Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
París
![](/sites/default/files/media/FOTO2/paris_eiffel.jpg)
En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han…
Paray-le-Monial
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Indústria ceràmica i material refractari fabricació de teixits Es conserva l’església d’un antic monestir benedictí 1190 amb un campanar octagonal al mig del creuer i un fresc romànic a l’absis, que representa una Majestat El convent de la Visitació, on visqué santa Margarida Maria d’Alacoque, ha estat lloc de pelegrinatge des del s XIX i centre de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
Parabiago
Ciutat
Ciutat de la Llombardia, Itàlia, a la província de Milà.
Indústria mecànica, tèxtil i del calçat
Paola
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Important centre comercial i nou centre pesquer Santuari de San Francesco da Paola, d’estil barroc
Pantin
Ciutat
Ciutat del departament Sena Saint-Denis, França, a l’àrea suburbana del NE de París.
Indústries metallúrgiques i tèxtils Elaboració de perfums
Palmira
Ciutat
Nom donat pels grecs a Tadmor (l’actual Tadmur), antiga ciutat estat del desert siroaràbic, situada 145 km a l’E de Homs.
Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides de Pèrsia i la…
Palmi
Ciutat
Ciutat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia.
Situada dalt l’Aspromonte occidental, a la vora del golf de Gioia, és centre comercial i agrícola i té port Reconstruïda després dels terratrèmols del 1783, del 1898 i del 1908, el seu aspecte és modern
Palma di Montechiaro
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a Sicília, Itàlia, a la costa meridional de l’illa.
Fou erigida el 1637, sobre un traçat en quadrícula, pel príncep de Lampedusa
Quartu Sant’Elena
Ciutat
Ciutat de la província de Càller, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Té destilleries, fàbriques de paper, de bicicletes i de motocicletes Exporta vi i cereals Té extenses mines de sal a la rodalia Conserva l’església de San Pietro s XIII
Pyrene
Ciutat
Ciutat grega marítima situada a l’extrem dels Pirineus, coneguda per diverses referències d’autors clàssics: Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó, Aviè, etc.
No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus