Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Port Sudan
Ciutat
Ciutat del Sudan, al NE del país, a la costa de la mar Roja.
És el port principal del Sudan, d’on arrenca un ferrocarril que la uneix amb Atbara, vora el Nil Exporta cotó, pells, goma i sements olioses
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Cissa
Ciutat
Ciutat preromana del litoral de Catalunya, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse
de les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la segona guerra púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó
‘Aṭbara
Ciutat
Ciutat del Sudan, a la província nord, a la confluència de l’‘Aṭbara i el Nil.
És un centre comercial agrari, amb indústries mecàniques de reparació de material ferroviari, ciment i una central elèctrica Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport L’any 1898 a ‘Aṭbara els mahdistes foren vençuts per les tropes de Kitchener
Atanagrum
Ciutat
Nom romanitzat d’una de les ciutats, no localitzada, més importants dels ilergets al segle III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries l’any 218 aC.
Khartum
Ciutat
Capital del Sudan i de la regió homònima.
Situada prop de la unió del Nil Blanc i el Nil Blau, forma, amb Khartum Nord i Umm Durman, un conjunt, anomenat sovint “Tres Ciutats”, amb un total d’1 424 000 h 1983 Té jaciments de sal i indústries oleícoles i farineres Centre administratiu, econòmic i cultural Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Khartum, fundada el 1956, Universitat de Gezina 1975 i Universitat Tècnica 1950 Fundada per Muḥammad ‘Alī 1821 com a camp militar, fou engrandida pel general Gordon Després de la desfeta ocasionada pel setge del 1884 i el trasllat de la capital…
Khartum Nord
Ciutat
Ciutat de la regió de Khartum, Sudan, vora el Nil.
Té una central tèrmica i indústries farinera, tèxtil, del cuir Hi és important la ramaderia Té universitat i aeroport Forma part de la gran aglomeració que comprèn Khartum, Khartum Nord i Umm Durmān
Cartago Vetus
Ciutat
Suposada ciutat antiga que erudits catalans dels s. XVI al XVIII identificaren amb Vilafranca del Penedès; el 1789 Jaume Pascual·la identificà amb Olèrdola, opinió seguida per Antoni Puig i Lucà, Pròsper de Bofarull i Pascual Madoz.
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs