Resultats de la cerca

Important nus de comunicacions, té indústries tèxtils, de compressors, del vidre, etc

És el port principal del Sudan, d’on arrenca un ferrocarril que la uneix amb Atbara, vora el Nil Exporta cotó, pells, goma i sements olioses

Port a la mar Bàltica Indústria pesquera, de construccions i reparacions navals, tèxtil i de la fusta

És un centre comercial agrari, amb indústries mecàniques de reparació de material ferroviari, ciment i una central elèctrica Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport L’any 1898 a ‘Aṭbara els mahdistes foren vençuts per les tropes de Kitchener

Situada prop de la unió del Nil Blanc i el Nil Blau, forma, amb Khartum Nord i Umm Durman, un conjunt, anomenat sovint “Tres Ciutats”, amb un total d’1 424 000 h 1983 Té jaciments de sal i indústries oleícoles i farineres Centre administratiu, econòmic i cultural Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Khartum, fundada el 1956, Universitat de Gezina 1975 i Universitat Tècnica 1950 Fundada per Muḥammad ‘Alī 1821 com a camp militar, fou engrandida pel general Gordon Després de la desfeta ocasionada pel setge del 1884 i el trasllat de la capital…

Situada a la desembocadura del Šventoji en el Nemunas, té port fluvial i és un nucli industrial i un nus ferroviari i de carreteres Hi ha indústries metallúrgica, alimentària, tèxtil i de la fusta És un centre cultural ja en parlen els annals del començament del s XI En 1920-44 fou capital de la Lituània independent Després de l’annexió d’aquest territori a l’URSS 1945, formà part de la RSS de Lituània fins el 1991

Té una central tèrmica i indústries farinera, tèxtil, del cuir Hi és important la ramaderia Té universitat i aeroport Forma part de la gran aglomeració que comprèn Khartum, Khartum Nord i Umm Durmān

Indústria tèxtil

Centre de comunicacions, fabrica cuirs, bicicletes, aparells de precisió i electrodomèstics

Forma part de l’àrea de Khartūm en el conjunt anomenat “Tres Ciutats” Comerç de cotó i camells Fou capital del Sudan del 1884 al 1898