Resultats de la cerca

Mercat agrícola d’una regió productora de fruita Indústries de l’automòbil, de teixits i de productes alimentaris

El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre la seva…

Centre comercial i industrial i port situat a la costa oriental de l’illa, té indústries de la fusta, químiques, del tabac i farineres Hi és molt important la pesca Construccions navals

Fundada pels primers sionistes 1890 a la plana de la costa, 20 km al SE de Tel Aviv, és un important centre agrícola i industrial Produeix i exporta taronges i aranges Indústries farmacèutiques i plàstiques

És situada a les ribes del riu Wascana, a l’W de la ciutat de Winnipeg La població ha experimentat de començament de segle ençà un creixement del 74% És un centre comercial i agrícola Indústries farineres, làcties, químiques i de materials de construcció Refineries de petroli És nus de comunicacions

Fundada el 1921, es desenvolupà ràpidament gràcies a la fertilitat del seu sòl i a l’abundor d’aigua Indústries diverses conserves, productes farmacèutics, indústries tèxtils És un centre turístic

Primer establiment jueu a Palestina 1882 Fundat per immigrants russos, és conegut pel seu vi i per les indústries químiques i farmacèutiques

Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà

Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València

Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup