Resultats de la cerca

Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu

Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany Bay i a la…

Del 1950 al 1956 rebé el nom de Kolarovgrad Centre industrial màquines, tractors, peces d’automòbils, teixits i productes alimentaris, mercantil i cultural

Centre mercantil de la regió, té indústries tèxtils i construcció de maquinària agrícola

Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…

Centre tèxtil produeix la tercera part dels teixits de llana del país, té també fabricació de maquinària i de productes alimentaris

És el port fluvial més important del país i nus de comunicacions amb Romania un pont doble, de carretera i ferrocarril i de 224 m de llarg, l’enllaça amb la riba esquerra del Danubi Indústria alimentària, metallúrgia, refineries de petroli

A 3 km de distància hi ha les ruïnes, començades a excavar el 1897, de l’antiga ciutat, capital del regne búlgar el 893, conquerida per l’imperi Bizantí el 972 i ocupada pels turcs el 1388 Hom n'ha desenterrat diversos palaus i esglésies

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans