Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Àsina
Ciutat
Ciutat de l’Argòlida, a Grècia.
En època micènica fou port de comerç amb Creta
Lindos

Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre…
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…
Estagira
Ciutat
Ciutat de l’E de la Calcídica, Grècia, a la mar Egea.
Hi nasqué Aristòtil És l’actual Stavro
Tiraspol
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, port fluvial a la riba esquerra del Dnièster.
Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia
Tighina
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès
Bendery
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Escola tècnica i de medicina Conserva una fortalesa del s XVI El 1991 recuperà el nom romanès de Tighina
Bălţi
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Situada a les vores del Reut, a la conca del Dnièster, és un nus important de comunicacions Té sobretot indústria alimentària olis, vins, etc Fundada al segle XV, és un centre cultural important És equipada amb escola politècnica i de medicina disposa també de diversos teatres
Chisinau
Ciutat
Capital de Moldàvia.
Situada a les vores del riu Byk, afluent per la dreta del Dnièster Important nucli industrial, especialment del metall Seu de l’Acadèmia de Ciències de Moldàvia, té sis centres d’ensenyament superior, inclosa la universitat, fundada el 1945 Capital de la RSFS de Moldàvia, en accedir aquest territori a la independència, esdevingué capital del nou estat