Resultats de la cerca

És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km

Port important a l’Adriàtica, és centre turístic i posseeix monuments d’estil venecià Fundada pels grecs i dominada, successivament, per Roma Algidia , Bizanci Justinopolis i Venècia Caput Histriae , al segle XIX pertangué a Àustria, i passà després a Itàlia i a l’estat lliure de Trieste, fins el 1954

En època micènica fou port de comerç amb Creta

Situada en una plana, envoltada de muntanyes, a l’alta conca del Sava, s’estén a ambdues ribes del Ljubljanza, afluent d’aquest riu, al qual desemboca 10 km més avall El nucli antic s’aixeca a la dreta del riu, al peu d’un turó coronat per un castell s XII reconstruït als ss XVI-XVII, mentre que la part moderna s’estén a la riba esquerra Alhora que centre cultural del poble eslovè, és un destacat centre comercial i industrial i nus de comunicacions Té indústries derivades de la fusta, construccions de maquinària i de material elèctric, indústries tèxtils, químiques, de blanqueria i…

Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…

Hi ha indústria metallúrgica i tèxtil i adoberies És un centre comercial de comunicacions, i és també bisbat catòlic Des del segle XII fins al 1919, que s’integrà a Iugoslàvia, fou capital de l’Estíria meridional Conserva la catedral, gòtica 1548

Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis

És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…

Hi nasqué Aristòtil És l’actual Stavro

Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…