Resultats de la cerca

Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques

Fundada al segle XIII, es desenvolupà a partir del XIX, gràcies a la installació de la indústria tèxtil més important del país Cal destacar l’elaboració de cervesa També té fàbriques de porcellana, de pianos i d’autobusos Aeroport Església gòtica i castell renaixentista

Centre miner carbó i siderúrgic, a la regió urbana de Praga, al NW de la ciutat Té indústries mecàniques i alimentàries

És de tipus residencial

És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX

Situada a l’E d’Ostrava, vora la frontera polonesa, és centre miner carbó i té indústries siderúrgiques i d’elaboració de cervesa Entre el 1938 i el 1945 pertangué a Polònia

Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII

Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil

Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries

Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov