Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Legaspi
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, capital de la província d’Albay..
És el port principal de l’illa
Stargard Szczeciński
Ciutat
Ciutat del voivodat de Szczecin, Polònia, al S de Szczecin.
Nucli industrial, indústria química, de material de construcció i de transformació de productes agrícoles
Sosnowiec
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, Polònia, a l’E de la zona industrial de l’Alta Silèsia i al centre de la reserva carbonífera de Dąbrowa.
El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX
Sopot
Ciutat
Ciutat del voivodat de Gdańsk, Polònia, al golf de Gdańsk, del NW d’aquesta ciutat.
És el centre de vacances més important de Polònia, amb bones installacions turístiques i esportives Indústries tèxtils i alimentàries
Słupsk
Ciutat
Capital del voivodat homònim, a Pomerània, Polònia, a la riba del Słupia i a 18 km de la Bàltica.
Centre cultural escoles superiors, comercial i industrial teixits i maquinària
Tarnów
Ciutat
Capital del voivodat de Tarnów, Polònia, a l’E de Cracòvia.
Refineries de petroli, producció de nitrogen, metallisteries i fusteries Bisbat catòlic Del 1772 al 1918 pertangué a Àustria, i des del 1786 era capital d’un bezirk austríac
Tarlac
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, al NW de Manila.
Centre comercial i mercat agrícola
Siemianowice Śląskie
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, Polònia, a l’E de la industriosa regió de l’Alta Silèsia.
Formada per la unió de les poblacions de Siemianowitz i Laurahütte, és un centre metallúrgic i de la indústria mecànica Depengué de Prússia fins el 1921
Siedlce
Ciutat
Capital del voivodat de Siedlce, Polònia, a l’E de Varsòvia.
Nus ferroviari i nucli industrial indústria tèxtil, mecànica i alimentària
Szczecin
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Pomerània Occidental, Polònia.
Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…