Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Ruse

Museu Regional d’Història de Ruse
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de l’okrǎg de Ruse, Bulgària, a la dreta del Danubi.
És el port fluvial més important del país i nus de comunicacions amb Romania un pont doble, de carretera i ferrocarril i de 224 m de llarg, l’enllaça amb la riba esquerra del Danubi Indústria alimentària, metallúrgia, refineries de petroli
Pazardžik
Ciutat
Ciutat de la província de Plovdiv, Bulgària.
Situada a la vall del riu Marica, té indústries conserveres, tèxtils, del metall i de la fusta
Preslav
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària.
A 3 km de distància hi ha les ruïnes, començades a excavar el 1897, de l’antiga ciutat, capital del regne búlgar el 893, conquerida per l’imperi Bizantí el 972 i ocupada pels turcs el 1388 Hom n'ha desenterrat diversos palaus i esglésies
Razgrad
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària, situada vora el riu Beli Lom.
La capital és Razgrad 54 231 h 1989
Gabrovo
Ciutat
Capital de l’okrǎg de Gabrovo, Bulgària, a la dreta del riu Jantra.
És un centre comercial i un nucli industrial tèxtil És també un nus ferroviari
Contrebia
Ciutat
Ciutat celtibèrica, una de les més importants dels lusons, la qual devia ésser a la vall del Jiloca, prop de l’actual Daroca (Aragó), a l’emplaçament de l’actual Botorrita (Saragossa).
Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà
Burgas

Carrers de Burgas
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de l’okrǎg homònim, Bulgària, a la vora de la mar Negra.
És un nucli industrial ferro, hulla, cuir amb refineries de petroli i petroquímiques, i el segon port de Bulgària, molt important per a la pesca La població és composta de grecs, turcs i búlgars
Brutòbriga
Ciutat
Ciutat esmentada per Esteve de Bizanci, el qual la situa a la Bètica.
Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Elvira
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica inclosa dins l’actual ciutat de Granada.
Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina