Resultats de la cerca

Situada al peu de la Sierra Nevada de Santa Marta, és port a la mar Carib, per on hom exporta bananes Centre comercial i turístic Indústria alimentària

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

És el centre comercial i industrial del departament A la regió hi ha plantacions de cafè, i la indústria és principalment alimentària

Indústria tèxtil, alimentària i de la construcció i refineries de sucre És important l’intercanvi amb l’Equador Centre d’ensenyament superior Universidad de Nariño, fundada el 1964 Té aeroport

Durant molt de temps important centre agrícola i ramader, és actualment la segona ciutat del departament per la seva població i és coneguda com la capital agrícola de Colòmbia Té institut d’agronomia i laboratori i granja agrícola experimental

Centre d’una rica regió agrícola i ramadera Nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior

Centre industrial central tèrmica, indústria tèxtil i alimentària

Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962

L’economia es basa principalment en l’agricultura És també un centre comercial i de transformació de productes agrícoles i un nus de comunicacions carretera panamericana, ferrocarril Fou fundada el 1555 per Gerardo Gil de Estupiñán, que li donà el nom de Guadalajara de Buga