Resultats de la cerca

Mercat agrícola d’una regió productora de fruita Indústries de l’automòbil, de teixits i de productes alimentaris

És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak

Situada a la costa N de l’illa, a la desembocadura del riu del mateix nom, és un port comercial important Indústria tèxtil, alimentària i d’elaboració de tabac

El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre…

Situada a la costa oriental de l’illa, és un centre administratiu i universitari

Centre comercial i industrial i port situat a la costa oriental de l’illa, té indústries de la fusta, químiques, del tabac i farineres Hi és molt important la pesca Construccions navals

Centre industrial indústria mecànica i química Hi ha una base aèria i una estació del ferrocarril d’Alger a Tunis Fou un dels punts receptors de menorquins emigrats a Algèria, que a l’inici del s XX arribaren a ésser-hi majoria

És situada a les ribes del riu Wascana, a l’W de la ciutat de Winnipeg La població ha experimentat de començament de segle ençà un creixement del 74% És un centre comercial i agrícola Indústries farineres, làcties, químiques i de materials de construcció Refineries de petroli És nus de comunicacions

El seu port registra un notable volum d’exportacions de copra, cautxú i fusta per a la construcció Universitat Bisbat catòlic Fins a la constitució d’Indonèsia fou capital d’un soldanat

Al s XIX fou lloc d’arribada i d’establiment d’un gran nombre d’emigrants menorquins