Resultats de la cerca

Refineries de petroli, producció de nitrogen, metallisteries i fusteries Bisbat catòlic Del 1772 al 1918 pertangué a Àustria, i des del 1786 era capital d’un bezirk austríac

Formada per la unió de les poblacions de Siemianowitz i Laurahütte, és un centre metallúrgic i de la indústria mecànica Depengué de Prússia fins el 1921

Nus ferroviari i nucli industrial indústria tèxtil, mecànica i alimentària

Centre de la indústria pesant, té també foneries de ferro i de vidre

És, al mateix temps, barri industrial i residencial de la gran ciutat estació de mercaderies de Brusselles

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…

Hi ha indústries siderúrgiques, de maquinària i químiques, i mineria de carbó

Centre artesanal i comercial molt actiu des de l’edat mitjana, actualment és una ciutat industrial

Indústries tèxtil, alimentària, de la construcció i automobilística Fundada el 1580 per Jan Zamoyski, fou dissenyada per l’arquitecte italià Bernardo Morando ~ 1540-1600 Model d’urbanisme i arquitectura del renaixement tardà, hi destaquen la ciutadella, el palau Zamoyski, la collegiata i l’ajuntament, tots del segle XVI El conjunt fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1992

Important centre industrial a la riba del Vesdre afluent del Mosa, sobresurt per les indústries tèxtils, però cal assenyalar les construccions mecàniques i les indústries papereres, de la pell i del calçat