Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Skopje
Ciutat
Capital de Macedònia.
Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s XX 41066 h el 1921 Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals universitat i industrials indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac Bisbats ortodox i catòlic D’origen illíric, fou capital Scupi de la província romana de Dardània El 518…
Prilep
Ciutat
Ciutat de Macedònia, al NE de la Pelagònia.
És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental
Ohrid
Ciutat
Ciutat de Macedònia del Nord, a l’E del llac homònim.
S’alça damunt un roquissar que domina el llac d’Ohrid, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d’ Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans dels turcs El…
Mazār-e Sharīf
Ciutat
Capital de la província de Balkh, Afganistan.
Situada al N del país, en una regió productora de cotó, cereals i fruita Extracció de petroli Escola islàmica de teologia
Bitola
Ciutat
Ciutat de la república de Macedònia, situada al S del país, prop de la frontera amb Grècia i Albània.
És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que fou presa pels…
Bāmīān
Ciutat
Capital de la província del mateix nom, a l’Afganistan.
Té aeroport Situada a la vall de Bāmīān, es troba entre l’Hindu Kush i la cadena del Kūh-e bābā, en comunicació directa amb totes les vies caravaneres d’Orient Té interès artístic pels centenars de capelles, amb decoració pintada i esculpida, excavades en un gran penya-segat al nord de la ciutat Els elements més significatius eren dues estàtues colossals de Buda, de 54 m i 36 m d’alçada, inspirades en prototipus del nord de l’Índia i expressió del budisme mahāyāna Dataven dels ss VII-VIII dC L’any 2001 el govern talibà afganès ordenà la destrucció d’aquestes estàtues El 2008, proves…
Kabul
Ciutat
Capital de l’Afganistan i de la regió Central.
L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X-XI Del 1505…
Jalālābād
Ciutat
Capital de la província de Nangarhār, Afganistan.
És un gran centre comercial Prop seu hi ha el jaciment arqueològic de Hadda
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt