Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
San Pedro Sula
Ciutat
Capital del departament de Cortés, Hondures.
Situada al peu de la serralada d’Omoa, la travessen el Chamelecón i els seus afluents Centre agrícola cereals, plàtans, canya de sucre, cacau, blat de moro i plantes industrials iuca, atzavara, té indústries de transformació d’aquests productes Fundada el 1536, és la segona ciutat d’Hondures
Am-Timan
Ciutat
Capital de la prefectura de Salamat, Txad, vora el riu Bahr Salamat.
Mercat de mill
N’Djamena
Ciutat
Capital del Txad i de la prefectura de Chari-Baguirmi.
És situada a la vora dreta del Chari, al punt de confluència amb el Logone, en una regió de conreus de cotó, blat, mill i blat de moro És el centre administratiu, comercial i de comunicacions de l’estat Indústria de la confecció, desmotatge del cotó per a l’exportació, central elèctrica i producció d’oli vegetal Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Tchad, fundada el 1971
Tegucigalpa
L’església de la Mare de Déu dels Dolors a Tegucigalpa
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital d’Hondures i del departament de Francisco Morazán.
Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…
Moundou
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Moyen-Chari, al Txad, situada prop de la frontera amb el Camerun, vora el riu Mbéré.
Abéché
Ciutat
Capital de la prefectura d’Ouaddaï, al Txad.
Centre de comerç a l’entroncament de rutes de caravanes al Dārfūr Kebkābiya i a la Mediterrània Ben Gāzi Ramaderia ovelles karakul Fou mercat d’esclaus del s XVI al XIX