Resultats de la cerca

Fundada al s VI aC, és seu del katholikós de l’Església armènia apostòlica S'hi destaca l’antiga catedral, fundada per Gregori l’Illuminador, edificada novament al s VII i restaurada als s XVII i XVIII

Centre industrial i comercial Destaca la universitat 1813 i la catedral 1747, declarada patrimoni de la humanitat el 2011 La ciutat fou fundada el 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, en un lloc anomenat pels indígenes Nagarando, a uns 30 km de la ciutat actual, les ruïnes de la qual són un atractiu turístic Un terràtremol i l’erupció del volcà el 1610 provocaren la reconstrucció de la ciutat més a l'oest

Situada a la vora SE del llac de Managua, és el primer centre comercial i industrial del país Té indústries químiques, tèxtils, de sabó, de transformació de la fusta i alimentàries, destilleries i una refineria de petroli Té comunicacions ferroviàries, per carretera la panamericana i aèries Centres d’ensenyament superior Universidad Centroamericana, fundada el 1961, i Universidad Politécnica de Nicaragua, el 1977 És arquebisbat catòlic Fou declarada capital el 1855 Situada dins l’eix volcànic centreamericà, ha sofert diversos terratrèmols els darrers, el 1931 i el 1972 que l’han destruïda…

Situada al marge esquerre del riu Razdan, afluent de l’Araxes Abans del 1917 no arribava als 30000 h i el 1954 ja en tenia 200000 aquest ràpid creixement és degut a la seva prosperitat econòmica Rep de les altres regions d’Armènia primera matèria diversa coure, cromita, marbre, raïm, llana La indústria, que dona més de la meitat del producte industrial de la república, és molt diversificada química, metallúrgica, de maquinària i alimentària Centre cultural armeni i d’ensenyament superior Universitat de l’estat de Yerevan, fundada el 1920, i Acadèmia de Ciències d’Armènia Erevan és unida al…

Nucli d’indústria química adobs minerals, fibres sintètiques Institut pedagògic i diversos centres especials d’ensenyament tècnic Centre turístic, amb balnearis i cases de repòs El 1988 part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol Anomenada tradicionalment Karaklis, el 1935 rebé el nom de Kirovakan Després de la independència d’Armènia 1991 hom li donà el nom actual