Resultats de la cerca

El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX

És el centre de vacances més important de Polònia, amb bones installacions turístiques i esportives Indústries tèxtils i alimentàries

Centre cultural escoles superiors, comercial i industrial teixits i maquinària

Refineries de petroli, producció de nitrogen, metallisteries i fusteries Bisbat catòlic Del 1772 al 1918 pertangué a Àustria, i des del 1786 era capital d’un bezirk austríac

Formada per la unió de les poblacions de Siemianowitz i Laurahütte, és un centre metallúrgic i de la indústria mecànica Depengué de Prússia fins el 1921

Nus ferroviari i nucli industrial indústria tèxtil, mecànica i alimentària

Seu episcopal luterana, és un centre cultural escoles tècniques, biblioteques i museus i també un port pesquer, amb indústries de la fusta drassanes i metallúrgiques Nus ferroviari, és punt de convergència de la regió de Trøndelag

És situada al N del país, al Balsfjord, davant l’illa de Kvaløy Port pesquer, té construccions navals i indústries derivades de la pesca

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…

Hi ha indústries siderúrgiques, de maquinària i químiques, i mineria de carbó