Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Schaffhausen
Ciutat
Capital del cantó de Schaffhausen, Suïssa, a la riba dreta del Rin.
Concentra la indústria del cantó i és una ciutat turística per la proximitat als saltants del Rin
Trondheim
Ciutat
Capital del fylke de Sør-Trøndelag, Noruega, en una península que s’endinsa en el fiord homònim.
Seu episcopal luterana, és un centre cultural escoles tècniques, biblioteques i museus i també un port pesquer, amb indústries de la fusta drassanes i metallúrgiques Nus ferroviari, és punt de convergència de la regió de Trøndelag
Tromsø
Ciutat
Capital del fylke de Troms, Noruega, a l’illa homònima.
És situada al N del país, al Balsfjord, davant l’illa de Kvaløy Port pesquer, té construccions navals i indústries derivades de la pesca
T’ainan
Ciutat
Ciutat de Taiwan.
Situada al SW de l’illa, és un important centre comercial i el seu port, Anping, exporta productes alimentaris Té indústries alimentàries, entre les quals sucreres i farineres, i producció de ciment Fou capital de l’illa fins el 1895
T’aichung
Ciutat
Ciutat de Taiwan.
Situada a la part centreoccidental de l’illa, és un important centre tèxtil i té indústria alimentària sucrera, farinera, mecànica, química i de ciment
Pan-ch’iao
Ciutat
Capital del hsien de Taipei, Taiwan, situada 7 km al SW de la ciutat de Taipei, a la riba dreta del riu Tamsui.
Sanchung
Ciutat
Ciutat del hsien de T’aipei, Taiwan.
Situada a l’W de T'aipei, n'és un suburbi residencial, a l’extrem nord de la plana costanera occidental de l’illa
T’aoyüan
Ciutat
Capital del hsien homònim, Taiwan, situada a l’extrem septentrional de l’illa, 30 km a l’W de T’aipei.
T’aitung
Ciutat
Capital del hsien de T’aitung, Taiwan, situada a la costa del Pacífic, vora la desembocadura del riu Peinanta Ch’i.
Vevey
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa, a la riba nord-oriental del llac Léman.
Centre turístic i industrial Té indústria alimentària hi ha la seu de la casa Nestlé Ciutat d’origen romà, conserva l’església, romànica, de Saint Martin del s XII i el castell neogòtic de Couvreu 1840-42